Comença a respirar-se aire nadalenc, les llums al carrer, les fires de Nadal, els preparatius per als àpats en família… I, tant al carrer com a casa, arriben les nadales! Però, sabem quin n’és l’origen? La denominació de “Nadala” va aparèixer al segle XV, fent referència a una cançó en llengua vulgar que es recolzava en formes com el virelai, el zéjel, la ballata… Les primeres fonts on apareix la paraula nadala són “Cancionero de Stúñiga” (1458) i el “Chanssonier d’Herberay” (1463). L’origen de les nadales es perd en el temps, però algunes de les nadales tradicionals més antigues es troben ja en manuscrits del segle XV. El cançoner de Nadal és un dels més extensos del repertori de la tradició popular catalana i s’hi barregen tant les cançons cantades dins de l’església durant l’adoració de Jesús com les cançons cantades per davant dels pessebres.
Les primeres s’originen al voltant de la celebració cristiana, que a Europa correspon amb el solstici d’hivern. Com a antecedent es poden assenyalar les representacions populars que feien els pastors en el portal de les esglésies abans de la “Missa del Gall”. L’església també va originar les seves pròpies nadales, com a himnes en llatí de temàtica nadalenca. La música d’arrel culta també ha aportat al repertori nadalenc algunes nadales popularitzades arreu del món. El cas de “Santa nit” de Franz Xaver Gruber, i de “Joia en el món”, inspirat en l’oratori “El Messies” de Georg Friedrich Händel.
Algunes de les nadales que cantem habitualment eren també origen de cançons de bressol com ara “El noi de la mare”, també “Guten Abend, gute Nach” de Johannes Brahms, en alemany, que és una de les cançons de bressol més universals. També pren part en les Nadales el caràcter infantil d’algunes, com ara “A Betlem me’n vull anar” o “El dimoni escuat”.
Avui en dia, quan fem referència a la paraula nadala, ho fem fent referència a la cançó de nadal, que s’ha anat arrelant a la cultura catalana. Tenen una estructura melòdica i harmònica senzilla i estem acostumats a veure-la interpretada en veus de cors per nens, pel carrer, a cantar-la amb família o en publicitat per anuncis nadalencs.
Santa nit, plàcida nit,
son pregon plana al món,
només vetllen la Verge i l’espòs,
contemplant el dolcíssim repòs
de Jesús amorós, de Jesús amorós.
Santa nit, plàcida nit,
dalt del cel una veu
“Al·leluia!” els diu als pastors,
“alegrau-vos i alçau vostres cors,
que és nat el Redemptor,
que és nat el Redemptor”.
Santa nit, plàcida nit,
somrient dolçament
Déu Infant, circumdat de claror,
baixa al món a aclarir la foscor.
Al·leluia Senyor! Al·leluia Senyor!
