El nom de Xavi Fernández està lligat a una porteria. Com va començar? Tot va començar quan jo tenia 2 anys, el meu pare era un gran seguidor d’hoquei i em va apuntar al campus d’estiu del Cambrils per provar. Des d’allà vaig començar i amb quatre anys em vaig iniciar com a porter.
Com és la vida d’un jugador d’hoquei patins? La vida d’un jugador d’hoquei és molt semblant a la de tots els esports, has de tenir professionalitat i gaudir del teu esport. En el meu cas particular, apart d’entrenar els migdies, als matins treballo a l’empresa dels meus pares: reformes integrals Julio 54. I a les tardes estudio electricitat.
És molt important que l’equip tingui confiança en tu? Sí, i molt! L’ajuda moral dels teus companys t’anima a seguir endavant, sobretot en partits on no estàs al teu millor rendiment.
Què és el que més t’apassiona de l’hoquei? La intensitat que hi ha. Són 50 minuts d’electricitat pura i el partit pot canviar molt fàcilment.
Et quedes amb algun títol? Sí, amb la Supercopa d’Espanya que vam guanyar al Futbol Club Barcelona per 2-3.
El millor moment com a jugador? Quan vaig poder debutar a la OK Lliga amb el Reus Deportiu.
Quina és la qualitat més important d’un porter d’hoquei? Per mi la qualitat més important és no tenir respecte a la bola i tenir molts reflexos.
Quina edat tens, Xavi? Tinc divuit anys. Aquest és el meu últim any com a jugador d’hoquei base, la temporada vinent jugaré a la categoria de sènior.
A part d’anar a Portugal a jugar les eliminatòries de la copa d’Europa i debutar a l’OK lliga, què li faltaria a l’última temporada com a jugador junior perquè fos completa? El de Portugal va ser una gran experiència i debutar en l’OK lliga, que era el meu somni des que tenia quatre anys, seria un gran final de temporada anar amb el meu equip junior a campionats i poder anar convocat a la Copa del Rei a La Coruña.
