Quan neix l’estudi de fotografia Pepo Argilaguet? Quan vaig acabar els meus estudis de fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), Barcelona; vaig començar a treballar en diferents laboratoris fotogràfics. Fins que vaig adonar-me que si seguia treballant en un laboratori no tenia temps de treballar com a fotògraf ni elaborar projectes personals en el camp de la Fotografia d’Autor. Així que ja deu fer cosa d’uns deu anys que vaig decidir treballar en el meu estudi fotogràfic.
Quan va decidir dedicar-se professionalment al món de la fotografia? Va començar a agradar-me la fotografia quan sent un adolescent em va caure a les mans la Werlisa del meu pare. M’entusiasma explicar històries a partir d’unes imatges ideades en el meu imaginari. Travessar la línia imaginària que existeix entre el visor i l’escena. Va ser llavors quan vaig començar a pensar que quan acabés els estudis m’agradaria estudiar fotografia i dedicar-m’hi professionalment. M’encanta sentir la solitud del fotògraf en el moment del clímax, aquest petit instant de la presa fotogràfica. Només la càmera i el fotògraf.
Quina és la seva especialitat? No sé si anomenar-la especialitat o no. Però el que més em convenç és el retrat. Cada vegada que trepitja el meu estudi una persona per a la realització d’un retrat m’envaeix una nova emoció. I és que descobrir com es comportarà aquest nou personatge davant de la càmera, com la llum desvelarà els seus trets i personalitat, com la seva mirada ens dirà què pensa i com seré capaç de transmetre la seva essència en la fotografia, es converteix per a mi en tot un atractiu i interessant repte. Podríem dir que encara em considero un retratista.
Què ofereixen als seus clients? Malgrat considerar-me un retratista ofereixo un “menú fotogràfic”: retrats, retrat corporatiu, comunions, fotografia de família, embaràs, nens, animals de companyia, fotografia immobiliària, e-commerce… Realitzo tallers de fotografia tant a l’estudi com en exteriors, tertúlies fotogràfiques, venda d’obra (Fotografia d’Autor) i assessorament fotogràfic.
Què l’apassiona més de la seva feina? En el vessant més personal la Fotografia d’Autor. La realització de projectes personals. Aquesta terrible necessitat de fer projectes és la manera que he triat de viure. Aquesta terrible necessitat de mostrar l’interior del meu jo és el que em dona vida. I aquí es presenta aquesta dicotomia estressant. Com pot donar-me plaer i satisfacció una cosa que, en el seu procés i/o en la vida diària em produeixi ansietat? Moltes vegades, en la soledat de l’artista, em plantejo aquesta pregunta. Intento buscar respostes que em satisfacin, per a mi, perquè necessito trobar-les. Necessito més respostes convincents per dir-me a mi mateix que el que faig em beneficia més que no em perjudica. Potser aquesta és una de les raons perquè continuo fent projectes. La necessitat d’explicar coses que em passen dins el meu món particular. Inquietuds. Emocions. Sensacions. És com una necessitat vital. Donar respostes a l’existencialisme.
Un consell per a futurs fotògrafs, que volen obrir un estudi de fotografia? Passió i perseverança. Si no hi ha passió per la fotografia les fotografies ho reflecteixen. Dedicació i observació. Creure en tu i crear-te un estil. Això no és cosa de dos dies ni de dos anys. Necessita un temps d’observar la teva pròpia obra, com evoluciona, quin és el llenguatge fotogràfic que utilitzes per explicar una història o fer un retrat, quina narrativa desenvolupes, com treballes la llum…
Projectes de futur? Actualment estic treballant en un projecte anomenat 1000 PERFILS, que fa més de dos anys que es va iniciar i en el qual estic retratant el perfil de 1000 persones. En un futur ja es veurà com el projecte veu la llum. Paral·lelament estic realitzant uns esbossos d’un projecte que ens acosta com a humans a la natura, que fusiona el cos humà a espais naturals, es tracta d’un projecte més metafísic, però que de moment no en puc dir res més perquè es troba en fase d’investigació i recollida d’informació. Un somni? Tenir un somni.
