El pit de la dona és considerat un signe important de feminitat. El seu valor estètic, social i maternal associat a la lactància s’ha plasmat al llarg dels segles, ja des de la prehistòria.
Els cànons estètics també han canviat. Seria frívol associar-ho a modes, però realment el concepte d’un pit bonic ha variat segons l’època.
Només hem de recordar els anys seixanta, quan el moviment “hippie” presentava dones primes, amb poc pit, fins als anys 80, en què algunes sèries televisives presentaven dones socorristes amb pits enormes que van crear època. Fora d’anècdotes, és cert que moltes dones poden donar importància a l’aspecte del seu pit, per estètica i per comoditat, ja que és una part de l’anatomia amb què s’ha de conviure dia a dia; un pit considerat massa gran o caigut pot ser una font de molèsties contínues.
En una reducció mamària s’ha de treure la glàndula que sobra, juntament amb la pell. Sempre s’intenta que les cicatrius siguin tan petites com sigui possible, però si el pit és molt gran s’hauran de fer cicatrius al voltant i per sota del pit.
L’augment de mames és una de les intervencions més freqüents en cirurgia estètica L’objectiu ha de ser sempre intentar aconseguir un resultat tan natural com sigui possible.
De pròtesis, n’hi ha moltes, de diferents tipus, marques, formes, volums…La cosa més important és buscar un material de màxima qualitat, que sigui de confiança per al metge, i de mides i característiques que s’adaptin al cos de cada pacient.
Hi ha moltes intervencions que es poden realitzar sobre aquesta zona. I no només en dones. Pensem que la glàndula mamària, tant en homes com en dones està subjecta a variacions per causes hormonals, de pes, d’edat, d’alimentació, d’ingesta d’anabolitzants, etc.
No és infreqüent trobar en homes un desenvolupament excessiu de les mames, denominat ginecomàstia; en la gran majoria de casos és un procés benigne, i només suposa una alteració estètica que, sobretot en nois joves, pot ser viscuda amb certa angoixa.
En aquests casos es pot extraure la glàndula mamària, s’intenta per l’areòla-mugró per deixar poca cicatriu.
Sempre va bé recordar que hem de tenir cura de la pell de la zona del pit i de l’escot, cosa que ens ajudarà a mantenir el pit ters durant més temps: bona hidratació, evitar les cremades pel sol en tota aquesta zona, evitar canvis importants de pes i exercicis que ens ajudin a desenvolupar els músculs pectorals.
