La nit de Sant Joan

Sabeu quin és exactament l’origen de la nit de Sant Joan?

Avui sabem que és un moment màgic que marca l’entrada de l’estiu, que celebrem cada 23 i 24 de juny i que ens omple d’il·lusió i nous desitjos per a gaudir d’una resta d’any fantàstic.

Les arrels d’aquesta celebració es perden en el temps. Se sap que els seus orígens eren pagans i tenien relació amb el Sol i la Lluna. Per als nostres avantpassats, l’astre rei estava enamorat del satèl·lit natural, per la qual cosa es resistia a abandonar-la. Per això festejaven el dia més llarg de l’any, generalment el 24 de juny, que donava entrada al bon temps.

Sent la nit més curta de l’any, aquelles antigues societats van encunyar la creença que era el moment ideal per a espantar els mals esperits i atreure amor, fertilitat i bons presagis. Aquesta superstició va agafar força i van anar apareixent rituals per a reforçar les creences que la màgia atrauria tot el que té de bo cara a l’estiu.

Més tard, amb l’entrada del cristianisme a l’Imperi romà, tot va canviar, encara que no tan sensiblement com es pot pensar. No obstant això, la festa va adoptar un to més religiós i menys màgic, però part del seu significat es va mantenir.

Segons els textos sagrats dels cristians, observem que Zacaries va fer encendre una foguera en motiu de l’anunciació als seus parents pròxims del seu fill, que fet i fet es convertiria en Sant Joan el Baptista. Segons aquests escrits, aquesta data va coincidir amb el solstici d’estiu.

Aquesta tradició es va encunyar en temps dels romans, i ja durant l’Alta Edat mitjana, els cristians encenien enormes fogueres al voltant de les quals celebraven rituals. Si bé coincidien amb la data del naixement del sant segons els textos, no es va abandonar del tot la creença de cremar allò dolent i atraure les coses bones.

Això sí, durant els rituals, la presència de la creu sempre era requerida. I així va ser com es va consolidar aquesta peculiar celebració que barreja cristianisme i paganisme i que és molt tradicional en molts racons del món, sobretot al nostre país.

asfasdgfasdgasdgsadgasdgasdgasdg

asdgfasdgasg

sdgasdgasdg