Quan va decidir que es volia dedicar a l’arquitectura?
De ben petit que ja m’entusiasmava la construció. El meu avi Pere sempre em duia a passejar per les obres que es feien pel poble i m’encantava veure com treballaven les grues, les cubes de formigó i tota la maquinària de les obres. Sempre dibuixava cases i tots els companys d’escola encara recorden ara que em volia dedicar a l’arquitectura. L’any 2002 acabo els estudis d’arquitectura a Barcelona. És llavors quan decideixo afrontar una nova etapa personal i professional amb molta il∙lusió i ganes.
Què és el que més li agrada de la seva professió?
Poder fer realitat aquell projecte encarregat pel client i veure la satisfacció i agraïment personal dels propietaris, no té preu. És un valor afegit a la tasca creativa realitzada des dels inicis de gestació del projecte fins que s’acaba l’obra.
Quin és el projecte més important i especial?
El projecte que més m’ha arribat i del qual tinc un record especial, ha estat poder acabar el Campanar de l’Església de Sant Pere de Cambrils. Per mi ha representat poder fer un projecte diferent al que habitualment els professionals del sector no acostumen a realitzar, i en segon lloc, un projecte molt significatiu per al poble i molt desitjat pels mariners d’edat més avançada i que no es va poder finalitzar als anys 40 per motius econòmics.
Quins són els seus projectes actuals?
Bàsicament realitzo projectes de reforma, rehabilitació i obra nova. Treballo amb clients particulars, i per diferents empreses constructores i promotores, així com també Administacions de Comunitats, realitzant tasques d’assessorament tècnic i seguiment d’obres. També realitzo molts tràmits amb Ajuntaments, Generalitat i diferents organismes oficials, cèdules d’habitabilitat, certificacions energètiques, inspeccions tècniques d’edificis (ITE).
Un consell per als estudiants d’arquitectura?
Que a banda de formar‐se amb uns estudis universitaris, de seguida que puguin entrin en un despatx d’arquitectura a agafar pràctica en la redacció dels projectes i iniciar‐se en el seguiment de les obres. Si es pot compaginar amb la carrera encara és més bo. Un cop acabin la carrera, sortiran encara més formats, perquè hauran fet pràctiques en despatxos, i l’inici de la pràctica professional serà molt més agradable i menys feixuga. Un no es pot considerar arquitecte perquè ho diu un títol, la figura de l’arquitecte es forma amb l’experiència de la pràctica professional dia a dia i any rere any.
